Marti Muñoz Blanes

En el 2014, Catalunya va participar l’Esdeveniment Collaterali de la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia amb un projecte comissariat per Josep Torrents i Alegre: ‘Grafting Architecture’. Catalunya a Venècia. Aquesta proposta, triada per un jurat a través d’una competició pública de l’Institut Ramon Llull, pretén mostrar el canvi paradigmàtic que té lloc en l’arquitectura catalana contemporània, presentant exemples d’una manera de fer coses que és capaç d’actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.

La tècnica de Grafting és un procés que implica la inserció d’una part d’un arbre amb un o més brots en la branca o tronc d’un altre arbre, de manera que s’estableix una unió permanent entre els dos. En arquitectura podem identificar una sèrie de processos que tenen una gran similitud amb aquest procés botànic. Les estructures preexistents, físiques o d’una altra índole, s’empelten amb la nova proposta, generant un edifici que reuneix i fusiona harmoniosament les característiques del que ja existeix i el que és nou.

El Grafting transmet la idea d’un nou organisme que combina els punts forts dels seus components originals i és més vigorós que qualsevol d’ells pel seu compte, una idea de renovació i creixement.

Els principis que va seguir Josep Torrents i Alegre per a l’elaboració del projecte Grafting Architecture, tal i com ell descriu, son els següents:

Principi 1: Si Jujol, Gironès, Pinós, etc. treballaven amb materials de construcció com ferro, malla soldada, rajoles de ceràmica, claus metàl·liques, panells de fusta, etc. també ho farem. Principi 2: Si els colors principals de Jujol són blau i groc, també optem per utilitzar aquests colors. Tercer principi: Si vivim en un món digital, utilitzarem la xarxa, i una tipografia basada en píxels, per compondre els textos per a la senyalització. Principi 4: Si els arquitectes són artesans altament qualificats, nosaltres també ho serem; la nostra inspiració vindrà de fonts com la cistella de malvat i l’encreuament de la tija.

L’artista es capaç de concatenar diferents conceptes i diferents materials per a obtenir un resultat que combina la tradició viva (la manufacturació i les tècniques tradicionals) amb la renovació creativa .

El projecte que planteja Josep Torrents i Alegre es un projecte complex i enriquidor, que afegeix una fita temporal en el lloc on es construeix, i no s’entenen sense l’entorn, per la qual cosa és impossible distingir les parts del tot. Una rica síntesi local-universal vista com a motor del projecte, on es produeix la interpretació del món des d’un dels seus racons. Es un projecte de disseny de reflexió, enriquit per un context històric i tradicional.

A vosaltres que us sembla el projecte?

Bones a tots!

 

PAC2_MARTIMUÑOZ_SENYALISTICA

Disculpeu-me perque vaig penjar el document a la RAC però no pel Folio.  Gràcies!

L’etnografia es un mètode de recerca central per conèixer i entendre el món des de un punt de vista de les seves relacions socials. És un mètode d’investigació qualitativa basat en la diversitat de les cultures. L’etnografia implica un aprenentatge pràctic i ajuda a conèixer la identitat d’una comunitat humana que es desenvolupa en un àmbit sociocultural concret.

“…la etnografía es una concepción y práctica de conocimiento que busca comprender los fenó menos sociales desde la perspectiva de sus miembros…” Guber, Rosana. 2001

La etnografía adopta un paper molt imporant quan parlem del disseny centrat en les persones. Introduïr el dissenyador dins de la comunitat amb una proximitat que li permiti conèixer les necessitats i els problemes forma part del procés etnològic.

El paper que juga l’investigador en aquest tipus de recerca és molt actiu, ja que ha de conviure amb el grup social amb què treballa. És així com sense deixar el seu rol d’investigador, cal endinsar-se en la dinàmica social i cultural del grup esmentat per poder analitzar a profunditat el seu objecte d’estudi. Amb relació a això Hernández, Fernández i Baptista, (2010) expliquen:

“L’investigador normalment és un observador completament participant (conviu amb el grup o viu a la comunitat) i passa llargs períodes a l’ambient o camp. Ha d’anar convertint-se gradualment en un membre més d’aquest (…). Així mateix, utilitza diverses eines per recol·lectar les dades culturals: observació, entrevistes, grups d’enfocament, històries de vida, obtenció de documents, materials i artefactes (…). Va interpretant el que percep, sent i viu (…) (p. 504).”

KIT DE CAMP: UNA EINA D’INVESTIGACIÓ

Per entendre el significat de l’etnografía i el seu abast citarem a Rosana Guber amb La etnografía: método, campo y reflexividad; 

“Como un, método abierto de investigación en terreno donde caben las encuestas, las técnicas no directivas -fundamentalmente, la observación participante y las entrevistas no dirigidas— y la residencia prolongada con los sujetos de estudio, la etnografía es el conjunto de actividades que se suele designar como «trabajo de campo», y cuyo resultado se emplea como evidencia para la descripción “ (Guber, 2001, 7)

L’etnografía es un treball de documentació, anàlisis i reflexió. Guber ens fa entendre que per a arribar a compendre una comunitat i les seves necessitats es necessari formar part d’ella. El kit de camp o trabajo de campo segons Guber, es una eina d’investigació necessària per estudiar les comunitats.  

El objectiu del nostre kit de camp serà crear una eina que ens permeti documentar, analitzar i relfexionar sobre possibles necessitats de l’agrupació Comerç de Sant Cugat. A partir d’aqui seguirem un mètode d’investigació que es divideix en tres fases;

·Recollida d’informació desde un punt de vista extern i intern

·Interpretació de la informació

·Reflexió sobre possibles solucions de disseny

El nostre Kit de Camp estarà enfocat a recollir el màxim d’informació sobre el funcionament de l’agrupació, els seus participants, com es relacionen entre ells, com s’organitzen…etc. 

 

 

L’associació Sant Cugat comerç neix l’any 2012, de la voluntat de les associacions de comerciants dels diferents barris de Sant Cugat del Vallès existents prèviament, per crear una nova entitat que agrupi i englobi tot el comerç de la ciutat. Comerç Sant Cugat es una entitat sense ànim de lucre amb una imatge corporativa conjunta que ajuda a identificar als seus membres com establiments compromesos amb la ciutat. A causa de la pendèmia de la COVID-19, l’associació de comerç de Sant Cugat ha contribuït al desenvolupament econòmic i social de Sant Cugat del Vallès i els seus comerços adherits, creant un llaç d’unió entre ells i la ciutadania.

·Expectatives

L’associació de comerç de Sant Cugat agrupa mes de 250 establiments de diferents sectors i serveis; des de restauració fins a minoristes. El nostre repte serà aprofundir i compendre les necessitats de l’agrupació i buscar possibles solucions de disseny que puguin aportar millores a l’agrupació.

Pàgina web de l’agrupació:

https://www.santcugatcomerc.cat/cat/